El sistema sexe-gènere
EL SISTEMA SEXE-GÈNERE
DIFERÈNCIES DE SEXE I GÈNERE
Quan parlem d’igualtat de gènere, un dels primers debats acostuma a girar a l’entorn d’aquesta pregunta: què té més influència: les predisposicions biològiques o els condicionaments socials i culturals? Podríem dir que la biologia condiciona la cultura i que, a la vegada, la cultura condiciona la biologia.
Des del moment en què naixem se’ns atribueix la pertinença a dos mons separats, només en base al sexe que tenim. Evidentment que hi ha unes diferències biològiques que es mostren a través dels nostres cossos, però aquestes diferències no expliquen els diferents rols que acabarem desenvolupant, les diferents habilitats o capacitats que acabarem tenint. Per tant, només cal veure que les diferències entre nens i nenes es troben únicament en els nostres cossos i que la resta de diferències s’aprenen per socialització: són les diferències que anomenem de gènere. El fet que siguin apreses significa que són susceptibles de desaprendre’s, que es poden canviar si realment no són igualitàries.
La nostra experiència ens diu que moltes criatures creixen sense paraules adequades per anomenar les seves parts sexuals i, per tant, per representar el seu cos de forma integral. Aquest silenci, o la dificultat de dir les coses pel seu nom, fa que molts infants aprenguin abans els estereotips que els significats reals de tenir un o altre sexe. Així, tal com podem comprovar en tallers que fem amb infants, per a molts nens i nenes aprendre a ser nena és jugar a nines o a perruqueres, portar faldilles o ser més sensibles. També acostumen a pensar que tenir els cabells curts i jugar a futbol és de nens. Des d’aquest plantejament, un nen pot arribar a sentir por de deixar de ser nen quan juga a maquillar-se o es posa una faldilla, i una nena pot arribar a tenir por de deixar de ser nena si es talla els cabells. I això passa perquè no saben que el que els diferencia només són els seus cossos.
Néixer amb un cos o un altre condiciona el trajecte de la nostra vida:
– Com t’hauràs de comportar
– Com t’hauràs de sentir
– Què hauràs de pensar
– A qui desitjaràs
– Quins privilegis tindràs
Sortir del “camí normatiu” pot implicar patir diferents formes de violència.
EL SISTEMA SEXE-GÈNERE és el sistema de creences més influent durant el procés de creació de la nostra identitat. Marca bona part dels nostres aprenentatges: com ens hem d’identificar, sentir i pensar, i com hem d’establir les relacions amb les persones que ens envolten.
SEXE: Fa referència a les característiques biològiques i físiques dels nostres cossos (com els òrgans genitals interns i externs, la càrrega hormonal o els cromosomes). El sexe és el que ens distingeix entre femelles o mascles. Se’ns classifica en les categories de femella i mascle i s’intenta fer-nos encaixar en aquests “cossos ideals”, que deixen fora la intersexualitat.
GÈNERE: Se suposa que pel fet de tenir un cos sexuat (vagina o penis) ens correspon un gènere (com em sento i com m’identifico: dona o home). Per tant, el gènere és el significat que una cultura dona al fet de ser considerat home o dona. Dit d’una altra manera, és una construcció psicològica, social i cultural de les característiques considerades masculines o femenines que habitualment s’adjudiquen a mascles i femelles respectivament.
És el terme que s’utilitza per explicar com, en funció del nostre sexe, se’ns atorga una identitat concreta, una manera de ser, d’expressar, d’actuar i de sentir que reprodueix les desigualtats de gènere i discrimina ⎯a través de mecanismes com el rebuig o els insults, per exemple⎯ totes aquelles persones que s’atreveixen a sortir del patró. En aquest sentit, les persones que no s’identifiquen amb el gènere assignat en néixer (persones trans o no binàries) poden ser patologitzades i viure situacions de violència.
Cal dir que el gènere es transforma amb el pas del temps i es manifesta de manera diferent en cada cultura. Aquest fet demostra que no es tracta d’un fet biològic i estàtic, sinó cultural i après, i que, per tant, es pot canviar.
SEQÜÈNCIA DE LA CONSTRUCCIÓ DEL GÈNERE
- ASSIGNACIÓ DEL GÈNERE: Es fa a partir del naixement, d’acord amb l’aparença dels genitals: ha sigut nen o ha sigut nena.
- LA IDENTITAT: Es va produint mentre s’adquireix el llenguatge i els nens i les nenes es van identificant amb comportaments i actituds, d’allò considerat masculí en el cas dels nens i d’allò considerat femení en el cas de les nenes. Aquests comportaments responen a estereotips i rols marcats i molt naturalitzats: els nens no ploren, les nenes han de comportar-se com a senyoretes. Les persones CIS s’identifiquen amb el gènere assignat en néixer. En canvi, les persones TRANS no s’identifiquen amb el gènere que els van assignar en el moment del naixement. Això fa que aquestes darreres puguin viure situacions de discriminació i violències, ja que no segueixen el camí normatiu.
- EL PAPER DEL GÈNERE: S’adquireix quan s’assumeixen com a pròpies les normes dictades per la societat i la cultura sobre el que ha de ser el comportament femení o masculí. Per exemple, en moltes cultures les dones assumeixen les tasques de la cura dels fills/es i els homes són els responsables del sosteniment econòmic familiar. Aquesta situació es tradueix en la divisió sexual del treball (relacionar allò masculí amb l’activitat econòmica i el món públic i associar amb la feminitat allò domèstic i privat).
Per tant, sota aquesta idea se’ns presenten únicament dos gèneres possibles: home o dona. Per això diem que és un SISTEMA BINARI, perquè només s’ofereixen dos camins possibles:
- El camí femení
- El camí masculí
El gènere és sentir, viure, relacionar-se o actuar com homes o dones.
El mecanisme d’aprenentatge ja s’activa abans del naixement. Just en el moment en què coneixem els genitals del nadó a través d’una ecografia, la societat ja ha començat a construir unes idees i unes expectatives sobre el seu futur.
Fixeu-vos com pel simple fet de néixer amb vagina posem a la nena una diadema al cap (quan encara no té cabells!), forats a les orelles per les arrecades o se la vesteix de rosa. D’aquesta manera, ningú podrà dubtar del seu gènere o el que socialment se li ha assignat. Què passa quan algú es confon i tracta de nena a un nen o al revés? Es demana perdó de seguida i es viu un moment violent i amb força vergonya, oi?
Potser hauríem de començar a assumir que la complexitat de ser qui som va molt més enllà dels colors, la roba, els complements, el tall de cabell o la forma de caminar, entre altres coses. Simplificar la vida és molt senzill: home o dona, blanc o negre; però la realitat és que entremig hi ha tota una escala de grisos que és impossible reduir en dues opcions.
Aquests són alguns dels missatges explícits i implícits que rebem per adaptar-nos al sistema sexe-gènere:
SI ETS NENA, NOIA O DONA
SI ETS NEN, NOI O HOME
CRONOGRAMA: COM ES TRANSMETEN LES PAUTES DE GÈNERE?
Encara que de forma inconscient, la manera de parlar, les valoracions, les expectatives i els models de nens i nenes són diferents. Aprenem, en gran mesura, del que se’ns ofereix i del que veiem. S’espera que les nostres conductes i actituds coincideixin amb l’esquema masculí si som nens i amb l’esquema femení si som nenes.
ABANS DELS 3 PRIMERS ANYS DE VIDA
Com tractem els nens i les nenes?
NENS:
se’ls estimula més que a les nenes a l’hora de fer exercici físic.
Se’ls tracta de forma més enèrgica.
NENES:
Se’ls parla i se les acaricia molt més.
Es parla amb elles amb tendresa.
Elecció de les joguines:
NENS:
Es decanten per aquelles que els hi agrada (més varietat de joguines i amb alguna cuineta), però les que predominen són aquelles que perceben com a pròpies del seu sexe (pilota, espases o camions).
NENES:
Es decanten per aquelles que hi agrada (més varietat de joguines i amb alguna pilota), però les que predominen són aquelles que perceben com a pròpies del seu sexe (nines i princeses).
Llenguatge: Cal tenir present que les paraules donen forma al nostre pensament
NEN:
Que bo que ets! (bo en el sentit de fer una cosa bé, una cosa com xutar una pilota).
NENA:
Que guapa que ets!
DELS 4 ALS 5 ANYS
Els rols ja estan interioritzats (rosa/blau).
Comença a haver-hi un rebuig cap a les activitats i els objectes que socialment es consideren del sexe contrari, sobretot els nens (“NO VULL EL COLOR ROSA, ÉS DE NENES!”). Si se’ls hi demana que intercanviïn joguines, ho fan sense cap problema. Però si es tracta de cuidar o abraçar, els nens s’hi neguen o mostren que estan força iTncòmodes, comentant que són joguines de nenes. Han interioritzat que cuidar i donar afecte és una feina de nenes.
A PARTIR DELS 5 ANYS
S’ha creat una divisió de rols femenins i masculins (futbol/princesa), diferents i desiguals, complementaris. Com si només hi hagués dos models possibles: feminitat i masculinitat.
Ja se’ls ha situat de forma diferent:
ALS NENS: davant del desig i el gust per jugar, competir, enfrontar-se i guanyar.
A LES NENES: davant del desig i el gust per tot allò que tingui a veure amb cuidar i agradar (ser per l’altre -aspecte que es treballarà més endavant-).
DELS 7 ALS 11 ANYS
CONSTÀNCIA SEXUAL I FLEXIBILITAT DE GÈNERE
Constància sexual: és la convicció que la identitat sexual es manté estable al llarg del temps i no canvia si es modifiquen activitats (jugar amb nines), manifestacions (vestits) o interessos. Fins a aquesta edat els nens pensen que canvien de sexe si utilitzen la roba de les nenes, pensen que la identitat depèn de la aparença superficial i de les activitats que realitzen.
Flexibilitat de gènere: el desig de posseir personalment els comportaments i característiques considerats socialment més adaptats pel seu gènere, fa que nens i nenes puguin percebre els estereotips de gènere com inflexibles i inalterables (no com una normal social, sinó com una norma natural). En conseqüència, fins als 7 anys els nens consideren que no s’han de violar les normes de gènere per tal de mantenir constant la identitat sexual (per exemple, no vestir la roba de l’altre sexe).
La flexibilitat de gènere s’arriba cap als 7 anys, quan comencen a entendre que els estereotips es basen en convencions i són, per tant, modificables. Si fins als 7 anys mantenen els valors de gènere per por a perdre la identitat sexual, més endavant i sobretot a partir de l’adolescència ho fan per preservar la seva pròpia identitat personal.
Els nens estan més interessats pels aspectes més competitius de la relació, la seves interaccions són més brusques i basades en el contacte físic. Les nenes, en els aspectes més col.laboratius: cooperació, harmonia social, verbalitzacions, resolució indirecta de conflictes.
